Dilluns, 23 d'agost.
(dedicat especailment a la Marta Tarrés)
Ha arribat el gran dia, avui toca anar a Epidaure, a visitar el teatre millor conservat de l'antiga Grècia i el que té l'acústica més espectacular! Hi anem amb transport públic i, tot i aixecar-nos a les 7 del matí i agafar el primer bus, hi arribem cap a quarts de 12.
El teatre d'Epidaure és enorme i situat en un lloc immillorable, a la cara oest d'un massís de muntanyes mitjanes i encarat a la vall; això li dóna aquesta gran acústica que feia que Sòfocles, Esquil, i Eurípides es barallesin per a guanyar els concursos literaris de l'època (segur que no es deien així) i així les seves obres podrien ser representades en aquest fantàstic teatre!
De fet el tetatre no és que s'hagi conservat així des de fa 2400-2500 anys, sinó que la part de baix (
Orchestra: escenari,
Scaena: darrera l'escenari i C
avea: les grades) la van fer els grecs, les grades de dalt els romans, més tard va ser destruit per pobles invasors, reconstruït, tornat a destruir, abandonat, després va sofrir terratrèmols,... tot plegat va fer que no es recuperés fins al segle XIX, llavors va ser reconstruït al mateix lloc i amb les mateixes pedres, per això té l'aparença que devia tenir originàriament. Al mig de l'escenari hi ha una pedra rodona, s'hi hi tires una moneda a sobre,el soroll se sent des de les últimes grades! (el problema és que tothom ho vol comprovar!).
De fet, hi ha moltes maneres d'anar per la vida, com hi ha moltes maneres de visitar Epidaure:
.- Un hi pot anar ben aviat al matí i estar assegut a l'ombra gairebé sol, veient com es fa clar i imaginant-se els antics actors grecs recitant les seves tragèdies.
.- S'hi pot anar al capvespre a contemplar la posta de Sol, assegut a les pedres de marbre fredes, tot i la calor de l'ambient, pedres tan antigues com les mateixes muntanyes.
.- Un pot anar a veure-hi una representació de teatre, potser
Antígona o Edip rei, de Sòfocles;
Prometeu encadenat, d'Esquil, o que sé jo... i ésser transportat 2500 anys enrera, gaudint de les paraules, dels sons i de la saviesa dels dramaturgs grecs!
.- El que és segur és que poca gent haurà vist Epidaurus com nosaltres: a l'hora que arribem el Sol és molt fort, tot i que només estem a 32º; hi ha força gent al teatre, uns a les grades i altres a l'escenari tirant la famosa moneda o picant de mans i cridant als amics de dalt de tot si se sent alguna cosa. Nosaltres també ho fem, per no ser menys, i perquè ho hem somniat tot el viatge! Ens apartem un xic de tot el brugit, caminem per les grades laterals més allunyades i ens fem moltes fotos. Observem l'escenari i cada cop ens és més difícil imaginar-nos les tragèdies gregues, sobretot quan arriba un grup de gallecs cridant i fent l'ase. Se'n van tots cap a les grades menys una voluminosa senyora d'uns 60 anys, que porta alguna cosa a la mà; de cop s'escolta un crit: "
Dale, tía Teresa, ahora", i la tal Teresa es fot a tocar la pandereta amb tota la seva energia i salero! Ecccs! ecccs! i mil cops ecccs! Voldríem fugri corrents, però l'espectacle continua quan se senten uns xiulets dels guardes demanant que pari; ella està d'esquenes a ells, de cares a l'escenari viu el seu minut de glòria i ha aconseguit que tots els turistes d'Epidaurus la mirem i tinguem desitjos d'escanyar-la. Finalment no caldrà fer-ho perquè els guardes arriben abans i li exigeixen que pari (tot i que la Teresa encara els hi discuteix).
Així és que segur que només uns pocs privilegiats (desgraciats!) hem visitat Epidaurus com nosaltres.
I, és clar, un consell: no aneu a Epidaurus a l'agost, no hi aneu a les 12 del migdia i abans d'entrar assegureu-vos que no hi ha la tia Teresa!
A Epidaure mateix hi ha el temple d'Asclepis i ens vam trobar amb 2 escultures vivetns, vegeu les fotos!
