Ja sé que és veritat, tinc el blog ben abandonat, i això que hi ha moltes coses per explicar! el problema és que el famós projecte fa que em passi hores enganxada a l'ordinador, després haig de fer vida familiar i social per l'Skype i consultar el correu al hotmail i a l'xtec, i... que n'estic farta de pantalleta!
Però vaja, parlant del projecte, el meu va de paisatges i rius, haig de dir que són hores i hores de feina i que no sempre dóna la sensació d'avançar.
Ara ja he passat totes les fases: la de pensar que és fàcil, la de no saber per on començar, la d'intuir que més valdria no haver-se embolicat, la de començar a veure la llumeta, la de pencar hores i hores sense cap resultat evident, la de posar fil a l'agulla, la de més hores de feina amb un xic de resultat, la de veure-li un xic de forma al projecte, la de pencar molt més i no avançar, la de dir, ara sí que ho tinc!, la de revisar-ho tot i començar a canviar coses, la de barallar-te amb els copyrights, la de veure taules i dibuixos fent ballaruques pel mig del text, la d'acabar la primera unitat amb alegria, la de voler estripar-ho tot i marxar i la de ressuscitar i pensar que alguna cosa he fet de profit....
Així que ja podeu pensar que el meu estat d'ànim és com una muntanya russa, em sembla tornar estar a l'adolescència, ara ric, ara ploro, ara marxaria i ara em quedaria...
Aquest cap de setmana faré una pausa de veritat, perquè baixo a Cassà, espero que el meu cervell descansi de paisatges, erosió, roques i rius...
I mentrestant practico el meu anglès de supervivència i intento entendre tota la gent que em vaig trobant pel carre, com ara la noia del vídeo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada