8 d'octubre de 2010.
Avui els diaris i els noticiers radiofònics ens donaven el bon dia amb la notícia dels nobels de la pau i de literatura. No parlaré del primer perquè li han donat a un dissident xinès del qual no n'havia sentit a parlar mai, Liu Xiaoboo. E canvi puc parlar un xic de Mario Vargas Llosa, premi nobel de literatura 2010, perquè és un escriptor que fa uns anys que m'havia captivat per la seva prosa genial i que vaig deixar de llegir i escoltar per les seves idees i actituds fatxes, de dretes i anticatalanistes. Justament avui en josep M. Fonalleras escriu un article al Punt Diari sobre això, estic totalment d'acord amb el que exposa. vargas Llosa em rebenta com a persona, però escriu com si la seva ploma llisqués sobre el paper i s'aturés només allà on vol fer sàtira cruel, o encadena les frases de manera que se t'acaba escapant una riallada per com se'n fot de tot i de tothom; i m'encanta la quantitat de paraules del llenguatge popular que utilitza. Un home que és capaç d'escriure el que escriu, un home brillant es mereix el premi nobel, però el paio és tan cregut i tan fatxa que aquest guardó per a mi és l'únic reconeixement que es mereix i el problema no són les seves novel.les, sinó les entrevistes i els articles d'opinió, grrrrr!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada