7 de febrer
Qui m'havia de dir a mi que als 51 anys em donarien la primera beca per anar a estudiar a Anglaterra i m'allotjaria a una residència d'estudiants!
Doncs a quarts de 3 ha arribat tot el grup des de Barcelona, ens hem trobat a l'aeroport de Luton. En Marek, l'home que ens venia a recollir i que ens organitza la vida social, ha fet tard! No t'ho pots creure, 7 catalans puntuals i l'anglès amb retard! Amb un bus ens han portat directament a la universitat de East Anglia, hem tardat més de 2 hores i mitja. Ens han donat la clau dels apartaments i ens han dit, fins demà. Hem anat a voltar pel campus i hem vist la sala de concerts, la bugaderia i un petit supermercat, hem comprat menjar i a sopar i a instal:lar-se. La veritat és que les habitacions són molt espaioses, trenen escriptoi, llixes, tele, connexió a internet i un lavabo particular; amb el grup compartim la cuina, menjador.
 |
| Marek, el nostre home |
 |
la meva habitació a EAU Norwich
|
Vinga, que demà començarem a pencar de veres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada