5 de febrer de 2011
La pregunta d'avui és òbvia: "ja ho tens tot a punt?", però i la resposta? què haig de respondre jo que fa tres dies que tinc un rau-rau a l'estómac que no em deixa viure? Haig de dir que tinc una maleta que faig i desfaig perquè ja passa dels quilos i jo hi voldria carregar encara més roba d'abric? Haig de dir que en realitat aquí hi visc molt bé i que no vull marxar? que no tinc cap necessitat de separar-me de la família, dels amica, dels paisatges, dels companys de feines i dels alumnes? que penso que, tot i que he procurat deixar-ho tot fàcil per a tothom , en realitat res ha quedat ben lligat?
Uf! tot plegat està costant, espero que valgui molt la pena...
Demà a aquesta hora espero estar a Londres, al pis d'una antiga alumna, l'Eva, que gràciosament m'acollirà i parlarem de tot un xic i un xic de res i secretament em preguntaré si no hi seria encara a temps d'agafar el primer avió de tornada i deixar-ho córrer.
Ara els daus ja estan tirats!
La pregunta d'avui és òbvia: "ja ho tens tot a punt?", però i la resposta? què haig de respondre jo que fa tres dies que tinc un rau-rau a l'estómac que no em deixa viure? Haig de dir que tinc una maleta que faig i desfaig perquè ja passa dels quilos i jo hi voldria carregar encara més roba d'abric? Haig de dir que en realitat aquí hi visc molt bé i que no vull marxar? que no tinc cap necessitat de separar-me de la família, dels amica, dels paisatges, dels companys de feines i dels alumnes? que penso que, tot i que he procurat deixar-ho tot fàcil per a tothom , en realitat res ha quedat ben lligat?
Uf! tot plegat està costant, espero que valgui molt la pena...
Demà a aquesta hora espero estar a Londres, al pis d'una antiga alumna, l'Eva, que gràciosament m'acollirà i parlarem de tot un xic i un xic de res i secretament em preguntaré si no hi seria encara a temps d'agafar el primer avió de tornada i deixar-ho córrer.
Ara els daus ja estan tirats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada