Dissabte, 12 de febrer, aiguamolls i ocells.

NWT Cley Marshes.

Ja m'ho havien dit que estàvem al millor lloc d'Anglaterra per a mirar ocells i la veritat és que avui n'hem vist molts! Els tres ocellaires del grup (estic molt contenta que entre 7 persones siguem 3 naturalistes) hem anat a passar el dia a la costa nordest de Norwich. Hem agafat un tren cap a Sheringham, via Cromer, un tren rural que ha tardat una hora per a fer uns 40 km. On ens ha deixat el tren hem agafat un bus que recorre tota la costa, hem baixat al cap d'uns 20 minuts a Cley Marshes; hi ha un centre d'interpretació i molts camps, aiguamolls amb canyissos i la platja vora el mar.

esperant el bus a Sheringham

Cap a les 12 ens hem posat a caminar, primer hem anat als agüaits i hem vist molt d'ànec: collverds, cullerots, xiulaires, xarxets, blanc, ... molts limícols: becs d'alena, becuts, xivitones, gambes roges, agulles,... fredelugues, gavines, daurades,... i moltíssimes oques vulgars i oques de collar! Una passada! hem caminat unes tres hores.

A la platja ens hem entretingut molt jugant amb els còdols de sílex, milers i milers de còdols ben arrodonits i tots exclusivament de sílex; hem jugat a trencar-los i convertir-los en eines... pim-pam-pam, anar trencant pedres,...també n'hem carregat unes quantes i després la motxilla pesava un piló!
A la tarda ha sortit el sol!

Còdols de sílex a la platja de Cley Marshes

 Després hem anat a dinar i agafar el bus de tornada. Cal tenir present que aquí el món s'atura entre 4 i 5, havíem d'agafar l'últim bus.

Després esperant el tren a Sheringham hem passejat una horeta, és un petit poble turístic que havia estat pescador (potse encara ho és), ens ha agradat. Entre pitus i flautes hem arribat a UEA cap a les 8, hem compartit experiències amb els companys i, apali, a dormir!