Avui la Maria ha decidit portar-nos a fer acampada lliure. Jo estic emocionada, a casa nostra tants anys he acampant on m'ha donat la gana i ara tot esta prohibit! Preparem tots els estris i travessem Creta pel mig, de nord a sud, travessant pobles petits (sense encant?) i paisatges de torrents secs, vinyes i oliveres; recorda un xic el paisatge de Jaen.
Ens parem a beure aigua en una font a un poble anomenat Vianos, tambe parem a veure un monument als martirs de la 2a guerra mundial. Ens conta la Maria que aqui els alemanys varen matar tots els homes dels pobles del voltant i despres van cremar les seves cases; ens podem imaginar el patiment d`aquelles vidues i d`aquells orfes havent de reconstruir les cases i fer totes les feines del camp i del pasturatge? Dos anys despres d`acabar la guerra, els alemanys arrepentits varen construir cases noves per a tots els habitants dels pobles, cases ben fetes, grans i fermes... ningu hi ha anat a viure mai! estan al mig del poble com fantasmes, denunciant un episodi horrible de la historia d'aquests cretenses que no volen oblidar i que donen una llico de dignitat als alemanys i a tots els pobles senyors de la guerra que primer destrueixen pobles sencers, seguen vides, mutilen nens i despres pretenen fer-se perdonar i oblidar-ho tot invertint quatre cales tacats de sang i de vergonya!
Despres de travessar un poble abandonat (per la manca d`aigua) arribem a la platja, el lloc es diu Psari Forada (vol dir euga grisa). Acampem lluny dels xiringuitos, sota l`ombra d`un tamariu imponent.
El paisatge aqui es molt bonic, hi ha uns illots davant de la platja i l`aigua es transparent i neta. La sorra esta feta de pedretes de tots colors (predominant els verds foscos), provinents de la roca esquistosa que forma el penyasegat on s'acaba la platja. Amb l`Alba ens dediquem a collir pedretes nomes verdes, tots els colors del verd.
Passem les hores menjant, passejant i xerrant.
La posta de Sol es preciosa.
Nit: mar de Llivia, mirant cap a l`Africa, lluna en quart creixent, onades suaus, quatre llums i una mica de soroll un xic lluny, la nostra conversa... sensacio de llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada