dissabte, 28 d’agost del 2010

Nauplia (Nafplio)

Dilluns, 23 agost.


Encara al peloponès, aprofitem que hem anat a Epidaure per visitar Nauplios.És una ciutat molt turística però plena de carrers estrets i vistes immillorables. No en va va ser la primera capital del país en la independència de Grècia (1829-1834). Destaquen 4 fortaleses construïdes pels vencians cap al segle XVII, per protegir-se dels turcs, també hi ha moltes cases neoclàsiques. En fi, nosaltres ens passegem sota una calor infernal pels carrers estrets i plens de botigues, mengem Tzatziki i Sourlaki i ens n'anem a banyar.
 















A Nauplios també hi ha un castell sobre un illot, es diu illot de Bourtzi, sembla un vaixell fantasma flotant en el mar.


Com que perdem el bus de les 6, no se'ns ocorre res més que pujar els 886 escalons que porten a la fortalesa de Palamidí.  L'Alba bufa i rebufa i a l'escaló n. 100 diu Prou! i s'asseu! Jo sóc massa orgullosa i no només continuo pujant sinó que ho faig a tota pastilla, fa molta calor i el cor sembla que m'hagi de sortir disparat: 101, 102, 103... 120, 130, 140...200, 300, 400... ja estic gairebé a la meitat, ara haig de continuar! 500, 600, 700, 800,... 883, 884, 885 i 886! Aaaaah! Estic vermella com un pigot i cansada com una burra, el cor deu anar a 200 per hora i no tinc aigua!!! he tardat 1/4 d'hora.
La fortalesa es pot visitar, però jo tinc l'Alba asseguda a l'escaló 100 i el bus surt a les 7, així que ara toca baixar, això és més fàcil!  Pel camí tant pujant com baixant m'he creuat amb algun altre il.luminat, però no ens hem dit res, només hem sonrigut, perquè tots fem el mateix: comptar els escalons! Arribant a baix les cames em fan figa i els qudríceps femorals i els bessons em fan molt de mal. Jo crec que no puc baixar cap més escaló fins d'aquí a un mes. Ai, ai!




Veiem la posta de Sol al golf de l'Argòlida.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada