Jupiter, Deu de l'hospitalitat

13 d'agost, divendres.

Jupiter es el Deu de l'hospitalitat. La Maria te la casa al peu de la muntanya de Jupiter, on diu la llegenda que aquest Deu va ser portat aqui despres de mort; realment la Maria, la seva familia i els seus amics ens acullen amb els bracos ben oberts. Despres d'un descans necessari, aquest mati hem anat a la platja, molt a prop d'Iraklion (capital de Creta, ciutat dedicada al Deu Hercules); la platja no es ni maca ni lletja, la sorra forca bruta i l'aigua molt neta, hi fa molta calor (40 graus), pero l'aigua es cristal.lina i tebia... uauh! un bany recomfortant en aigues cretenses!

Un dinar tipic mediterrani amb amanides, espaguetis i fruita, tot de l'hort del pare de la Maria: asseguts a taula en Giorkos (12 anys, nebot de la Maria), Dimitra (22 anys, la filla que estudia espanyol), la Maria, l'Alba i jo; parlem en grec, catala, espanyol i angles,... I una bona migdiada (aqui es preceptiu, no ens deixen escollir)

A la tarda sortim a caminar per Archanes (4300 anys de democracia i d'historia ens contemplen). Sento alguns paral.lelismes amb Cassa: les cases, els carrers, la vegetacio, els horts, la muntanya darrera. Aixo es la Mediterrania, pobles diferents units per una cultura ancestral comuna, compartim llengua, musica, clima, mar, fauna i flora... mes coses ens uneixen que no pas ens separen!

A la nit l'Anna i l'Stavros, tots dos profes d'institut companys de la Maria, ens conviden a anar a un concert de musica antiga, ofert per estudiants de musica d'arreu del mon que han vingut aqui a fer un seminari, l'organitzador de tot aixo es un music molt conegut aqui (i pel que sembla arreu del mon) que es diu Ross Daily. Aixi doncs escoltem musica otomana tocada amb instruments populars en un jardi precios i en petit comite (un centenar de persones). Despres del concert sopem a una mena de local que te Ross Daily, amanida i Rachi (no podia ser d'altra manera). Quan sortim del sopar ens trobem una festa popular en una placa, de cop l'Alba i jo ens trobem ballant musica popular de Creta amb l'Stavros (s'assembla a un Sirtakis, pero no es exactament el mateix). M'imagino que fem la mateixa fila que els guiris que van a Platja d'Aro i intenten ballar sardanes, la diferencia es que aqui les uniques guiris som nosaltres!.